|
Un poeta són moltes veus, una veu i totes les veus, és la veu delicada i fràgil, la veu d’un lent foc socarrat, però és també, arribat el cas, la veu que al bell mig de la plaça al bell mig del seu poble, crida i clama contra la injustícia. |
És la veu que deixa la ploma i pren el fusell i l’escarpre. És tot això, i és més encara, pètal de vidre inconcebible, és el pes del ruixim a la rosa, sempre és més, molt més encara. Vicent Andrés Estellés |
com a TEMA TEATRAL
(En aquest PowerPoinT trobareu recursos per a treballar la vida i l'obra d'Estellés en relació als moviments socials, artístics i de pensament de l'època.)
